Neurones Mirall

El nostre primer tema de psicologia va tractar sobre les neurones mirall. Aquestes petites desconegudes per a molts de nosaltres ens van fer entendre molts fets i preguntes que fins ara no ens havíem plantejat. 

Les neurones mirall ens fan “més nosaltres i menys jo” al connectar-nos amb la resta de persones, aprendre d’elles, saber el que ells pensen i sentir el que ells senten. Són una mena de xarxa, molt més antiga que l’ Internet, que ens ha ajudat a desenvolupar-nos com a societat.

Aquestes neurones reflecteixen les sensacions dels altres i fan que les visquem com a pròpies. Amb aquestes podem interpretar les accions dels demés i descobrir el que pensen o el que senten.  Així quan veiem que algú es fa mal, sentim esgarrifança i una sensació propera al dolors físic. O quan veiem una pel·lícula, ens podem posar en la pell dels personatges, patir i gaudir com els personatges i fins i tot plorar i riure. Tot això és gràcies a les neurones mirall, que s’activen quan nosaltres realitzem l’acció i quan veiem que els altres la realitzen.

En l’ aprenentatge per imitació aquestes neurones són fonamentals. Al saber el que pensa o sent la gent, podem empatitzar amb ells i aprendre a actuar d’igual manera. En el llenguatge també són molt importants. Són decisives per a la nostra comunicació, ja que les necessitem per interpretar la comunicació no verbal dels altres i, en la parla, fan activar les mateixes regions del cervell quan escoltem a algú parlar que quan parlem nosaltres mateixos.

Els neurocientífics, com en Marco Iacoboni, que han investigat aquestes neurones han pogut establir una relació entre elles i el trastorn de l’autisme. La seva hipòtesi és que aquestes persones, amb problemes en les interaccions socials  per les dificultats per empatitzar amb els altres, la qual cosa estaria causada per un mal funcionament de les neurones mirall. Amb aquest descobriment es podria tractar la malaltia mitjançant entrenaments basats en la imitació per corregir els problemes en aquestes neurones.

Aquest descobriment també canvia el nostre concepte de lliure albir. La influència dels altres sobre nosaltres mateixos és major del que pensàvem. Tot i això, tindríem mecanismes de control al nostre cervell que ens ajudarien a dirigir la nostra conducta, tot i que no evitaria la influència aliena.

Després de veure el vídeo sobre les neurones mirall del programa Redes vam debatre sobre aquest tema. Sabent l’existència de les neurones mirall vam poder comprovar que aquestes juguen un paper molt important en les nostres vides. Tots vam entendre perquè l’estat d’ànim dels altres, i sobretot de les persones més properes, ens influïa tant i ens podia fer canviar la nostra actitud. O quan a nosaltres ens ha passat alguna cosa i els nostres amics o familiars acaben amb el mateix estat d’ànim.

Ens va fascinar la idea, el motiu pel qual passava això, tant pel que significa per avançar en la manera d’entendre la conducta humana com per l’ajuda que pot significar a l’hora de tractar alguns trastorns com el que hem esmentat anteriorment.

El tema també va obrir un debat sobre el control que podíem exercir nosaltres mateixos sobre les neurones mirall. Per la pregunta d’un company sobre si una mare està controlant les seves neurones mirall al intentar fer veure als seus fills que està feliç, hi va haver divisió d’opinions. Per una banda els que creien que al somriure per als seus fills, la mare podia acabava sentint-se més feliç, i per una altra qui creia que aquest somriure, al no ser vertader, no influïa en l’estat de la mare però sí en el dels fills. Finalment, la conclusió de tot plegat, va ser que les neurones mirall no es poden controlar, però mitjançant la mentida si podem influir en els altres d’una manera o una altre. Llavors la mare no estaria controlant les seves neurones mirall, sinó que únicament faria veure un estat d’ànim que influeix en el dels seus fills.

Les neurones mirall són la base de l’empatia. No estem tancats hermèticament en nosaltres mateixos, el nostre voltant ens influencia vulguem o no. Som una espècie social, necessitada dels altres per avançar i vulnerable als entrebancs i les desgràcies dels altres. Som “menys jo i més nosaltres”, i potser si ho tinguéssim més present no serien tantes les penes que ens transmetríem els uns als altres. 

                                 Ainoa Olmo, Iulia Lazea, Cristina Ortega